El meu programa o currículum

Com va? Ja sóc aquí altra vegada.

Per escalfar els ànims, començo amb una reflexió molt interessant:

Gràcies, benvolgut. Ho tindré en compte, però tot i així, m'hi tiro de caps!

La planificació dels cursos d’anglès que he tingut al llarg de la meva escolarització han estat planificats amb currículums estructurals i situacionals. Diria estructurals perquè les classes d’anglès sempre han anat avançant (o no) per nivells, i s’ha intentat introduir una mica de dificultat a cada curs i a cada trimestre. Els llibres es creen d’acord amb les necessitats que s’espera que tinguin els alumnes a cada curs i que SUPOSADAMENT van canviat d’un curs a l’altre. També els qualificaria de situacionals perquè molts llibres d’anglès busquen crear activitats (diàlegs, lectures, àudios) en les quals els alumnes observin diferents situacions i contextos. A més a més, els currículums situacionals consideren l’ordre com l’element més important dels llibres de text. És a dir, els llibres han de ser clars i han de seguir un ordre coherent i entenedor, es separa l’eix gramatical dels exercicis més comunicatius. Els llibres d’anglès, doncs, segueixen força aquesta estructura, també. Solen seguir una estructura basada en diferents unitats, totes fent referència a un tema diferent i aquest tema tenint relació amb la vida quotidiana, qüestions variades sobre la societat com són l’esport, la cultura, la tecnologia, viatjar... Cada una de les unitats comença amb un text relacionat amb el tema principal i després aquesta unitat es divideix en continguts com són Vocabulary, Grammar, Reading, Writing... És aquí on parlem d’un ordre clar i coherent on no es barregen continguts. Els elements de lèxic els trobarem a Vocabulary i els elements de gramàtica els trobarem a Grammar. Òbviament, després, tot això s’ha de barrejar als exercicis de pràctica que també es solen fer a classe. Suposo que a mesura que han passat els anys s’han ordenat més tots aquests continguts. A l’inici, quan som més petits, tots els elements es podien barrejar en una cançó o simplement no tenir cap mena de fil estructural, podíem aprendre els colors un dia i després els animals, tot això formant part del vocabulari, fins que un dia de cop ens ensenyaren a dir I’m Tània però en canvi no ens van dir que el que estavem fent era dir el Subjecte en forma de pronom de primera persona de singular + Verb To be en present simple. I bé, ara mateix parlo dels inicis més inicis, de mooolts anys enrere. (Bé, no tants, que sóc joveneta, coi). 

Els cursos de francès també han estat molt semblants als d'anglès. Al principi, com deia, els llibres no estaven ni tan sols dividits en unitats ni continguts. Tinc un llibre de sisè de primària on es van tocant temes molt bàsics, la majoria són converses i contextos, situacions que cal entendre i memoritzar. Diria que això és una mena de currículum nocional-funcional, però en els quals no es divideix l’acte de parla en la funció, les estructures, el lèxic ni les nocions. Simplement s’espera que els alumnes memoritzin (o alguna cosa semblant) i puguin reproduir això mateix (aixís o aixàs). També podria qualificar aquest tipus de currículum de situacional, per això mateix que el focus de les activitats són contextos i situacions.

Quins records que tinc, d'aquest en GASTON! No sabria dir si bons o dolents...

A mesura que han passat els anys, però, sí que s’estructuraven els cursos amb lliçons i continguts, seguint un currículum més gramatical (sempre, però, incloent un toc de situacional i/o funcional nocional, segons el meu punt de vista). La part gramatical recordo que era rotllo:

“Avui estudiarem le présent simple”.

J’écoute

Tu écoutes

Il écoute

Nous écoutons

Vous écoutez

Ils écoutent.

Allons voir la terminaison...

Dos mesos després: “Avui explicarem el passé composé”

J’ai parlé

Tu as parlé

Il a parlé

Nous avons parlé

Vous avez parlé

Ils ont parlé

Els cursos de Lengua Española, en canvi, semper han seguit un currículum molt més gramatical. He trobat el llibre de 3er d’ESO per casa, i   veiem que les unidades del llibre eren les següents:  la narración autobiográfica, el diario personal, el texto teatral, el texto poético, la narración realista, el texto argumentativo, el texto dialogado, la narración fantástica, la narración de tema juvenil, la narración de terror, el texto descriptivo. A dins d’aquestes lliçons, però, hi ha els continguts: lectura, léxico, uso de la lengua, gramática, ortografia, literatura y ludolengua.

Com veieu, cada unitat conté uns continguts, tots molt relacionats amb aspectes gramaticals de la llengua. El fil conductor, ara, ja no són les situacions comunicatives ni el vocabulari, sinó la gramàtica, la sintaxi de la llengua, l’ús de la llengua, etc. Recordo classes on s’explicava la normativa. La veritat és que sempre recordaré aquestes classes com a classes força avorrides, d’aquelles que dius “Què toca ara ? Castellà. Pfffff...”

Les classes de català les podríem ficar al mateix sac que les de castellà, però crec que (sigui pels professors que he tingut o no), han estat classes més... culturals? La llengua catalana sempre ha anat molt lligada a aspectes molt més culturals que la Lengua Española. Vull dir, costums i tradicions catalanes, literatura, poesia, personalitats del món de la cultura... Potser això que dic va durar fins a 3er d'ESO, llavors la cosa es va posar més amarga... I van arribar llibres com el que presento aquí sota. De totes maneres, els llibres de català sempre han seguit un currículum força gramatical. No? Què en penseu? M'agradaria saber què opineu!

Índex de continguts: Marc social, cultural i històric, gramàtica i lèxic (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic) i Expressió escrita

Fins la setena entrada! Abrigueu-vos que amb les bogeries que fa el temps constipat per aquí i constipat per allà.