20 de junio de 2013


I com no, m'agradaria tancar aquesta etapa de la mateixa manera que la vaig començar, amb una bonica foto de la meva estimada Costa Brava. De fet, avui 21 de juny comença l'estiu, i quina millor manera de fer-ho que amb aquesta preciosa imatge! 

Bon estiu a tots 


Platja el Castell. Costa Brava. Foto per: Tània Ruiz

19 de junio de 2013

Ensenyar i aprendre llengües en línia

Bé, a punt d’acabar, parlaré d’ensenyar i aprendre llengües en línia, que, de fet, és un tema que m’interessa.
La veritat és que es podria dir que totes les llengües que he après haurien d’atribuir un cert mèrit a la xarxa. És gràcies a la xarxa i al meu EPA que he arribat a conèixer molt de vocabulari i a practicar  moltes coses que no hauria pogut fer de cap altra manera. En persona, a la vida real, no sempre tens la oportunitat de practicar una llengua ja que no disposes d’un professor o d’un amic que parli aquella llengua (i si el tens, que estigui disposat a corregir-te tots els errors, a ensenyar-te, etc…).
Normalment ha estat un aprenentatge força lliure, no considero que els espais virtuals d’aprenentatge com el Moodle hagin tingut un paper gaire important aquest aprenentatge al qual m’estic referint, perquè parlo d’un aprenentatge força autònom, guiat per mi mateixa i per tots els recursos web que he anat descobrint pel meu compte.  Els espais virtuals d’aprenentatge només els relaciono amb l’institut i la universitat, els deures i les tasques obligatòries. No dic que no hagin tingut un paper important en el meu aprenentatge, però ha estat un suport a l’aprenentatge a les aules, més que no pas un tipus d’aprenentatge paral·lel.
Gràcies a les xarxes socials també he pogut practicar molt les llengües i mantenir contactes amb els amics de l’estrager, la qual cosa és molt positiva per seguir practicant i tenir clar que algun dia hauràs d’anar de visita... Així que, espavila’t! La xarxa social que utilitzo més és Facebook, ja que no m’agraden aquestes punyetes de Tuenti i Twitter. Diuen que és molt útil, però a mi no m’interessa, perquè ja en tinc prou estant enganxada al Facebook que no voldria enmerdar-me en més màfies d’aquestes... :O uf, m’he passat. Bé, em permeto el luxe, que és el  meu blog i és la última entrada!
Exemple d'ús de Facebook amb una finalitat professional/personal. Alhora, practico les llengües comunicant-me amb els meus amics estrangers. 

M’agrada estudiar molt amb format audiovisual, ja que permet practicar la llengua oral i la comprensió. A més a més, et permet veure la llengua real, no aquella que ens posaven als radiocassets de les classes d’anglès. L’input és molt important a l’hora d’aprendre una llengua, i gràcies als vídeos (música, conferències, pel·lícules,etc.) pots rebre aquest input. També practico a les pàgines web, on hi ha diferents activitats que et fan treballar tota mena de competències. Aquesta pàgina està molt bé per estudiar italià:

Com podeu observar, el primer que veiem és publicitat, però en realitat no fa nosa, baixes una mica més avall i trobes el contingut que realment ens interessa:

A més a més, també són MOLT útils, per mi, els traductors i diccionaris online. El que he fet moltes vegades i m’ha anat de perles és llegir un llibre en paper i anar buscant totes les paraules que no entenc. Com que aquests traductors són molt ràpids, de seguida trobo la solució i puc completar la frase i el seu significat.
El meu EPA és un espai en el qual, ara mateix, hi tinc dues roses. El meu EPA és un espai tranquil i lluminós, amb aire fresc a l’estiu i amb escalfor a l’hivern. Sempre hi tinc el meu ordinador, una barra de cacau, aigua, les meves ulleres, l’ordinador, alguna  espelma que faci bona olor... Dins l’ordinador hi tinc Els meus Documents amb moltes carpetes amb documents Word o PDF que m’interessen. A la xarxa hi tinc molts enllaços marcats com a favorits, als quals puc accedir fàcilment quan vull treballar. El Hotmail és molt important per mi, el Facebook (malauradament) també, tant per qüestions personals com professionals, els traductors i diccionaris on-line juguen un paper clau en el meu EPA, el Youtube, el Moodle (quan és època de feina a la universitat, sinó, està ben abandonat). I molts altres links relacionats amb aprenentatge de llengües estrangeres. I molts altres enllaços relacionats amb la meva vida personal, sempre depenent del moment en el qual em trobi: preparant un viatge, preparant una estada a l’estranger, interessada en alguna cosa en concret, buscant una feina, etc.
La veritat és que no era gaire conscient de tenir un EPA fins que ho hem plantejat a l’assignatura. Ara, però, veig que sí, que tinc un EPA que he creat jo mateixa i que només jo entenc. Bé, no seria gaire difícil d’esbrinar-ne el funcionament, però caldria investigar una mica per entendre’n la lògica. M’agrada com és el meu EPA ara, i l’únic que voldria és que es pogués mantenir així el dia que canviï d’ordinador.... com veieu, l’ordinador és un element clau del meu aprenentatge, sigui quin sigui l’àmbit. Així, m’agradaria que el sistema operatiu del nou ordinador fos semblant a aquest i que es pogués conservar tota la informació que tinc aquí... suposo, però, que això serà complicat. Quin pal, tornar a començar de zero! Ordinador, si m’estàs escoltant, sigues valent i viu molts anys més.
Crec que aprendre llengües a la xarxa requereix molta força de voluntat, però que si es té, tot és possible. Aprendre llengües a la xarxa és possible sempre i quan es tingui interès i ganes, sinó, resulta impossible (bé, com en una aula, quasi). El més complicat, potser, és aprendre la gramàtica, ja que normalment estem acostumats a que ens l’expliquin i... I  nosaltres l’apliquem. En línia, tu mateix has de buscar-te les explicacions de gramàtica i aplicar-les. Si no les entens, has de seguir investigant. No com en una aula, que sempre queda el comodí professor!

Abans de despedir-me, m'agradaria fer una breu reflexió del que m'ha aportat el blog.

La veritat és que m'he estrenat, en el món dels bloggers, amb aquesta assignatura i aquest blog. La veritat és que ha estat diferent, original i d'alguna manera força autodidàctic. Escriure per als demés sobre els temes d'estudi ha estat una bona manera de reflexionar, buscar entendre-ho per trobar la millor manera d'explicar-ho. Quan expliques una cosa, necessites haver-la entès. I si no he entès malament, he pogut explicar molts conceptes, durant aquestes setmanes. Tothom explica les coses d'una manera diferent i això és molt positiu. La gran diversitat que hi ha per explicar una mateixa cosa també demostra la gran diversitat de maneres d'ensenyar que hi ha, de maneres d'aprendre, de professors i d'alumnes. Aquest és un món molt gran, molt diferent en cada cas. Tots hem sigut una mica professors i una mica alumnes, una mica teòrics, investigadors i companys. Ha estat un procés guiat que alhora ens ha proporcionat  la llibertat de treballar al nostre aire i de la nostra manera. En definitiva: quelcom diferent i positiu que calia provar! 

Google i jo us espiem! Ai, us desitgem, bon estiu!!!!




6 de junio de 2013

Recursos didàctics

Bona tarda a tots i totes!

Avui em disposo a parlar de la meva experiència amb els diferents recursos a les classes de llengua. 

En el moment històric en què ens trobem, no és d’estranyar que les nostres classes s’hagin anat veient influenciades progressivament pels avenços tecnològics dels que, cada vegada més, disposem. Fa molts anys, a les classes d’anglès, només teníem un trist radiocasset com a recurs de comprensió oral. Un radiocasset que tenia un volum MÀXIM veritablement MÍNIM. 
Us sona?

Al principi ens posaven cassets, després vam passar als CD i ara tenim EL SENYOR Youtube. Al principi solien ser converses gravades, molt artificials, entre persones angleses d’Anglaterra. Sempre d’Anglaterra. Mai, fins ara a la universitat, ens van posar una gravació en anglès americà. 

Quan se’ns feia escoltar un àudio d’aquests, solíem tenir unes fitxes amb preguntes d’elecció múltiple, on probablement una de les respostes deia una bestiesa i les altres dues eren tan semblants que costava molt distingir. He dit solíem, però ara que hi penso bé... Crec que sempre que hi havia una tasca de comprensió oral, teníem el mateix tipus d’exercici per omplir: elecció múltiple. Una altra tasca que recordo, però, és la típica: “escoltar una cançó i omplir els buits”. D’aquest tipus de tasca es diu cloze. Normalment se’n diu així però es classifica com a activitat de comprensió lectora. En podem dir cloze, també, quan aquesta activitat es fa per a la comprensió oral? 

Amb el Youtube les coses han canviat una mica (força) i ara se’ns posen xerrades, conferències TED, escenes, discursos etc., en anglès, francès o qualsevol llengua estrangera per practicar una mica la comprensió oral. També ha canviat el fet que amb aquestes gravacions, normalment les condicions ambientals són molt més reals i els contextos també. Així doncs, gràcies al vídeo es poden observar aspectes culturals de la llengua que anteriorment no es podien o simplement viure situacions menys artificials i més fidels a les condicions amb les que ens trobarem a la realitat. 

Pel que fa a l’expressió oral, hem fet forces simulacions, converses, diàlegs dirigits, escenificacions... Des d’haver de fer veure que ets una persona en concret (repartiu-vos els papers dels personatges del diàleg i que cadascú faci d’una persona diferent...) a fer una obra de teatre (només ho he fet una vegada i va ser a italià). També hem fet moltes activitats per parelles com la típica “Descriu al company el que veus a la imatge amb la major precisió possible i després canvieu” o bé en forma de diàleg dirigit, on teníem la conversa feta i només l’havien de llegir en veu alta i “representar”. 

Un exercici que no sé si he fet mai o no i que crec que podria ser bo per als aprenents de llengües és el debat. Obrir un debat sobre un tema que pugui resultar interessant pels alumnes (tabac, sexe, festa, música, fútbol, etc.) per tal de motivar-los a parlar i fer que no puguin evitar aixecar el braç per dir la seva. Sí, estic posant tots els joves en un mateix sac de temes molt reduïts, però són temes que sempre fan venir ganes de dir alguna cosa entre gent jove, sigui a favor o en contra. Amb això, el que es fa, és aprendre vocabulari d’un tema en concret però alhora practicar moltes altres estructures com les que serveixen per introduir opinió, expressar acord, desacord, futur, passat, present, etc. La veritat és que no recordo haver-ho fet gaires vegades en llengua estrangera, però sí que crec que una o dues vegades ho vam fer a llengua catalana. És clar que al que jo em referia és a fer-ho en una classe de llengua estrangera, perquè el que els aspectes de llengua que es treballen fent un debat en català o fent-lo en anglès són molt diferents.
Font: Google Images


Comprensió lectora: potser la competència que més hem treballat en classes de llengua estrangera. Hem fet molts exercicis de resposta única i poques de comentari obert... I si era obert, era “obert”. Hem fet moltes lectures en veu alta, algun cloze i poques tasques d’ordenar paràgrafs, per exemple. Segons tinc entès, les tasques d’ordenar paràgrafs surten a les proves de nivell o als certificats com el First, Advanced, etc. De fet, sí que n’he fet alguna, de tasca d’aquestes. Quan em vaig treure el PET, per exemple. Cada any se’ns han posat lectures obligatòries... Sí, OBLIGATÒRIES amb majúscula. Moltes vegades eren llibres poc interessants, avorrits... Bé, els avorrits i pesats solien ser els de català i castellà (La verdad sobre el caso Savolta, Los armarios negros, Cien años de soledad... Ja em direu). Els d’anglès eren més aviat d’aventures o llibres senzillets. Sempre he llegit tots els llibres que ens han posat com a lectures obligatòries. No he estat mai capaç de presentar-me a l’examen només havent llegit un resum o amb allò que m’havien explicat els companys. Els llibres de literatura catalana i castellana se m’han arribat a fer MOLT pesats, però ara me n’alegro d’haver-los llegit i de tenir una mica més de cultura literària. Pel que fa als llibres d’anglès, no he tingut mai problema perquè al ser una cosa que gaudeixo, doncs sempre trobes un moment o altre per anar fent. I de francès, en canvi, no recordo haver llegit mai cap llibre com a lectura obligatòria. Bé, sí, però a la universitat, a l’institut, no. 

L’expressió escrita l’hem treballat fent redaccions de tota mena. Mai hem fet servir diccionaris en línia o còrpora ni a l’escola, ni a l’institut, ni a la primària. Algun professor recomanava algun recurs on-line, però no els hem treballat directament a classe. Sí que hem fet alguna pràctica de revisió per parella. És a dir, se’ns encarregava fer una redacció i després l’havíem de passar a un company de classe perquè la revisés i corregís. A la universitat vam fer-ho aquest tercer curs, i la veritat és que anava força en serio. Tan important era la feina del que redactava com del que corregia. Va ser una activitat per veure el valor del corrector i despertar una mica tots els sentits i no deixar passar ni un error. Quan ho vam fer a l’institut, en canvi, va ser molt més “fàcil” i no se’ns penalitzava tant com es va fer aquest any. Però és normal, carai, no és el mateix tercer de la ESO que tercer de grau.


A part d’això, d’activitats d’expressió escrita... No gaire res més. Alguna activitat com haver de fer un diari personal, potser. Però moltes redaccions en totes les classes tant de llengües maternes com estrangeres. Hem treballat molt les diferents tipologies textuals i les convencions i característiques de cada tipus de text.

Moltes gràcies, això és tot per avui. Mañana más... Y mejor.



Thank you for the floor