Recursos didàctics

Bona tarda a tots i totes!

Avui em disposo a parlar de la meva experiència amb els diferents recursos a les classes de llengua. 

En el moment històric en què ens trobem, no és d’estranyar que les nostres classes s’hagin anat veient influenciades progressivament pels avenços tecnològics dels que, cada vegada més, disposem. Fa molts anys, a les classes d’anglès, només teníem un trist radiocasset com a recurs de comprensió oral. Un radiocasset que tenia un volum MÀXIM veritablement MÍNIM. 

Us sona?

Al principi ens posaven cassets, després vam passar als CD i ara tenim EL SENYOR Youtube. Al principi solien ser converses gravades, molt artificials, entre persones angleses d’Anglaterra. Sempre d’Anglaterra. Mai, fins ara a la universitat, ens van posar una gravació en anglès americà. 

Quan se’ns feia escoltar un àudio d’aquests, solíem tenir unes fitxes amb preguntes d’elecció múltiple, on probablement una de les respostes deia una bestiesa i les altres dues eren tan semblants que costava molt distingir. He dit solíem, però ara que hi penso bé... Crec que sempre que hi havia una tasca de comprensió oral, teníem el mateix tipus d’exercici per omplir: elecció múltiple. Una altra tasca que recordo, però, és la típica: “escoltar una cançó i omplir els buits”. D’aquest tipus de tasca es diu cloze. Normalment se’n diu així però es classifica com a activitat de comprensió lectora. En podem dir cloze, també, quan aquesta activitat es fa per a la comprensió oral? 

Amb el Youtube les coses han canviat una mica (força) i ara se’ns posen xerrades, conferències TED, escenes, discursos etc., en anglès, francès o qualsevol llengua estrangera per practicar una mica la comprensió oral. També ha canviat el fet que amb aquestes gravacions, normalment les condicions ambientals són molt més reals i els contextos també. Així doncs, gràcies al vídeo es poden observar aspectes culturals de la llengua que anteriorment no es podien o simplement viure situacions menys artificials i més fidels a les condicions amb les que ens trobarem a la realitat. 

Pel que fa a l’expressió oral, hem fet forces simulacions, converses, diàlegs dirigits, escenificacions... Des d’haver de fer veure que ets una persona en concret (repartiu-vos els papers dels personatges del diàleg i que cadascú faci d’una persona diferent...) a fer una obra de teatre (només ho he fet una vegada i va ser a italià). També hem fet moltes activitats per parelles com la típica “Descriu al company el que veus a la imatge amb la major precisió possible i després canvieu” o bé en forma de diàleg dirigit, on teníem la conversa feta i només l’havien de llegir en veu alta i “representar”. 

Un exercici que no sé si he fet mai o no i que crec que podria ser bo per als aprenents de llengües és el debat. Obrir un debat sobre un tema que pugui resultar interessant pels alumnes (tabac, sexe, festa, música, fútbol, etc.) per tal de motivar-los a parlar i fer que no puguin evitar aixecar el braç per dir la seva. Sí, estic posant tots els joves en un mateix sac de temes molt reduïts, però són temes que sempre fan venir ganes de dir alguna cosa entre gent jove, sigui a favor o en contra. Amb això, el que es fa, és aprendre vocabulari d’un tema en concret però alhora practicar moltes altres estructures com les que serveixen per introduir opinió, expressar acord, desacord, futur, passat, present, etc. La veritat és que no recordo haver-ho fet gaires vegades en llengua estrangera, però sí que crec que una o dues vegades ho vam fer a llengua catalana. És clar que al que jo em referia és a fer-ho en una classe de llengua estrangera, perquè el que els aspectes de llengua que es treballen fent un debat en català o fent-lo en anglès són molt diferents.

Font: Google Images

Comprensió lectora: potser la competència que més hem treballat en classes de llengua estrangera. Hem fet molts exercicis de resposta única i poques de comentari obert... I si era obert, era “obert”. Hem fet moltes lectures en veu alta, algun cloze i poques tasques d’ordenar paràgrafs, per exemple. Segons tinc entès, les tasques d’ordenar paràgrafs surten a les proves de nivell o als certificats com el First, Advanced, etc. De fet, sí que n’he fet alguna, de tasca d’aquestes. Quan em vaig treure el PET, per exemple. Cada any se’ns han posat lectures obligatòries... Sí, OBLIGATÒRIES amb majúscula. Moltes vegades eren llibres poc interessants, avorrits... Bé, els avorrits i pesats solien ser els de català i castellà (La verdad sobre el caso Savolta, Los armarios negros, Cien años de soledad... Ja em direu). Els d’anglès eren més aviat d’aventures o llibres senzillets. Sempre he llegit tots els llibres que ens han posat com a lectures obligatòries. No he estat mai capaç de presentar-me a l’examen només havent llegit un resum o amb allò que m’havien explicat els companys. Els llibres de literatura catalana i castellana se m’han arribat a fer MOLT pesats, però ara me n’alegro d’haver-los llegit i de tenir una mica més de cultura literària. Pel que fa als llibres d’anglès, no he tingut mai problema perquè al ser una cosa que gaudeixo, doncs sempre trobes un moment o altre per anar fent. I de francès, en canvi, no recordo haver llegit mai cap llibre com a lectura obligatòria. Bé, sí, però a la universitat, a l’institut, no. 

L’expressió escrita l’hem treballat fent redaccions de tota mena. Mai hem fet servir diccionaris en línia o còrpora ni a l’escola, ni a l’institut, ni a la primària. Algun professor recomanava algun recurs on-line, però no els hem treballat directament a classe. Sí que hem fet alguna pràctica de revisió per parella. És a dir, se’ns encarregava fer una redacció i després l’havíem de passar a un company de classe perquè la revisés i corregís. A la universitat vam fer-ho aquest tercer curs, i la veritat és que anava força en serio. Tan important era la feina del que redactava com del que corregia. Va ser una activitat per veure el valor del corrector i despertar una mica tots els sentits i no deixar passar ni un error. Quan ho vam fer a l’institut, en canvi, va ser molt més “fàcil” i no se’ns penalitzava tant com es va fer aquest any. Però és normal, carai, no és el mateix tercer de la ESO que tercer de grau.

A part d’això, d’activitats d’expressió escrita... No gaire res més. Alguna activitat com haver de fer un diari personal, potser. Però moltes redaccions en totes les classes tant de llengües maternes com estrangeres. Hem treballat molt les diferents tipologies textuals i les convencions i característiques de cada tipus de text.

Moltes gràcies, això és tot per avui. Mañana más... Y mejor.

Thank you for the floor